euskalkultura.eus

Ander Zurimendi. Mikel Laboa és, per ventura, el cantautor basc més cèlebre. I icònic, amb la seva sempiterna txapela (boina, en èuscar). Però és, també reflex d’una època, d’una geografia i d’una societat. Així queda plasmat al còmic “Jo no soc Mikel Laboa”, que es presenta avui a l’Ateneu Candela (19 hores).

I ho fa amb un planter de luxe, perquè fins a Terrassa s’hi desplaça una petita delegació des del País Basc: els guionistes Harkaitz Cano i Unai Iturriaga, així com el vinyetista Joseba Larratxe (Josevisky). Un trio entre els que es compta un dels novel·listes amb més reconeixement de les lletres basques (Cano), així com un bertsolari (finalista del Campionat de Bertsolaritza) i un dibuixant emergent.

A la presentació a l’Ateneu Candela també actuarà el violoncel·lista basc Ibai Pijoan Markaida.

Publicat originàriament en èuscar i castellà i publicat per Elkar, aquesta obra ha estat traduïda per Jon Elordi (de la comunitat basca a Barcelona i en el seu moment director de l’Euskal Etxea).

Ara ha estat traduït per Pol·len. L’editor Jordi Panyella explica: “És innegable l’instint de Laboa per apropiar-se de la tradició, el seu coratge transgressor i la seva capacitat per convertir en una catarsi el dolor de la comunitat, a través de la seva veu”.

Però com enfrontar-se al repte de dibuixar la vida d’un xaman? És aquest, per exemple, un dels hàndicaps (i alhora horitzons de possibilitat) que presentava el projecte de “Jo no soc Mikel Laboa”. “És impossible explicar d’una manera rigorosa allò que havia estat juganer i transgressor”, diu Panyella. “Per això, els autors han fugit del model de les biografies habituals”.

A parer seu, els autors han copsat l’esperit, l’ànim i l’humor de les cançons de Laboa “per fer convidar-nos a fer una capbussada allà on el corrent dolç del rierol de la realitat es barreja amb les aigües marines de la imaginació”.

Harkaitz Cano

La presentació de “Jo no soc Mikel Laboa” ens deixarà la visita d’Harkaitz Cano (Lasarte-Oria, 1975), qui és una de les veus més reputades de les lletres basques actuals.

No debades, ha estat guardonat tres vegades amb el Premi Euskadi de Literatura i tres més amb el de la Crítica.

El conflicte basc travessa clarament l’obra de Cano, qui ha novel·lat tant els casos de tortura perpetrats per la policia (Twist) com l’assassinat –en mans d’ETA– del cantautor Imanol (“La voz del faquir”). També “Pasaia blues” tracta la vida clandestina d’uns membres d’ETA.