Manuel Lillo i Usechi. Tot i la seua llunyania i la seua condició com a llengua minoritzada, l’èuscar mai no ha de deixat de generar curiositat entre els parlants d’altres llengües. Bona prova la tenim al País Valencià, on les Escoles Oficials d’Idiomes tornaran a obrir període de matriculació per a l’estudi de la llengua basca el pròxim 19 de juny. El termini s’allargarà fins el 3 de juliol, i al setembre s’obrirà un nou període per a admetre estudiants d’aquesta disciplina, que s’impartirà a partir del setembre i s’allargarà, com cada any fins la segona meitat de maig del 2024.
A les ciutats d’Alacant i de Castelló de la Plana s’impartiran els nivells A1, A2, B1.1 i B1.2, corresponent cada curs a un any escolar. L’oferta al cap i casal és una mica més àmplia, atès que s’hi impartiran els nivells A1, A2, B1.1, B2.2, B2.1 i B2.2.
Izaskun Kortazar, professora d’èuscar a l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alacant, preguntada per quin tipus de persones s’animen aprendre l’èuscar i quin n’és el motiu, respon que «alguns dels matriculats procedeixen d’Euskal Herria i no van poder aprendre la llengua per la situació política». Altres, en canvi, també procedeixen de les terres basques «i parlen la llengua més o menys, però no la volen oblidar». Kortazar, que s’expressa perfectament en valencià, també detecta persones que estudien l’èuscar pel simple fet que els agrada aprendre més llengües o perquè «han estat a Euskal Herria i s’han enamorat de la cultura». Fins i tot hi ha qui s’apunta a classes perquè té una parella basca i vol aprendre la seua llengua.
Aquesta mestra d’èuscar també afirma que els seus alumnes mostren un gran interès. «Busquen contacte amb la llengua i amb la cultura per Internet i amb els amics: són molt actius i, per exemple, una alumna té un bloc d’èuscar, un altre fa vídeos per a comparar el valencià amb l’èuscar i alguns fins i tot s’han tatuat paraules en aquesta llengua o s’han animat a escriure cartes». També explica que a l’estiu molts multipliquen l’estudi de l’idioma amb cursos intensius rebuts a Euskal Herria a través d’una beca facilitada per l’Escola Oficial d’Idiomes. I a banda, les classes de dances basques i de xerrades en èuscar «han tingut molt d’èxit».
Altres iniciatives adreçades a satisfer aquest interès són els concerts de música en èuscar, el teatre o les pel·lícules projectades en aquest idioma arreu del País Valencià, així com el Barnategi, curs intensiu d’immersió que es realitza a València durant un cap de setmana amb quinze alumnes. Les visites a l’Euskal Etxea de València també són freqüents, i fins i tot s’han activat iniciatives com ara la Korrika, el Correllengua basc, a més de visites a Euskal Herria o de la il·lusió que genera que els mitjans bascos s’interessen pels alumnes valencians que aprenen l’èuscar.
Kortazar, que també ha impartit classes de llengua basca als Estats Units, al Brasil i a l’Uruguai, diu que hi ha entre 35 i 40 alumnes matriculats a Alacant, 80 a València i 25 a Castelló de la Plana, i considera que si més persones foren conscients de la possibilitat d’aprendre l’èuscar en aquestes ciutats, el nombre d’alumnes augmentaria.