euskalkultura.eus

Manuel Lillo i Usechi. Els alumnes d’èuscar de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) d’Alacant han emès un comunicat mostrant el seu «impacte» per la supressió de les classes. Protesten per la retallada d’oferta formativa que ha fet la Conselleria d’Educació, liderada per José Antonio Rovira (PP), en virtut d’una presumpta «optimització de recursos» que els alumnes discuteixen, ja que consideren que en realitat es tracta d’un «empitjorament dels serveis» i d’una «estratègia que tracta d’obviar que vivim en un país plurilingüe, amb riquesa cultural i diversitat cultural envejable, al qual li fa falta molta empatia i tolerància».

Riquesa

Aquests alumnes consideren que «aprendre un idioma et submergeix en la riquesa d’una altra cultura» i «et permet veure més enllà de les llengües dominants», i recorden que, pel que fa a l’èuscar, n’hi ha més de setanta de les denominades «Euskal Etxeak», «cases basques», repartides arreu del món per ensenyar èuscar i per mantindre els vincles dels emigrants bascos amb la seua cultura d’origen. Les universitats estrangeres, apunten, tampoc «no són alienes» a l’ensenyament d’aquest idioma, i diuen que a l’Estat espanyol les EOI «són les garants de complir amb aquesta missió».

Alhora, recorden que al País Valencià resideixen unes 20.500 persones nascudes a Euskal Herria i altres 30.000 hi tenen segona residència. «Les motivacions per aprendre èuscar poden ser molt distintes: conèixer les arrels i la cultura dels pares i avis per a aquells que, tot i no haver nascut a Euskal Herria, hi tenen l’origen; poder-se comunicar amb les seues parelles o amistats basques; curiositat per la diversitat cultural del país; interès lingüístic en les llengües minoritzades… siga el motiu que siga, gasten temps i esforç en conèixer una de les llengües més antigues d’Europa».

Per això, lamenten que «és a eixes persones i a les que en un futur puguen tindre interès en saber més sobre la nostra llengua i cultura, a qui la Conselleria està tancant portes amb la seua decisió d’eliminar aules i professorat». També denuncien que les classes on line proposades no són la solució, ja que «per a la comunicació verbal cal proximitat», i destaquen que durant aquests anys les classes han anat acompanyades d’activitats presencials fonamentals per a l’aprenentatge de l’idioma i per a la socialització. «La decisió de Conselleria tancà l’accés a tot això», conclouen.